HAMLET, l'antiheroi.

El HAMLET D'AVUI

Tot el que està actualment ocorrent a Europa, i al món en general, respecte a la crisi, crea la necessitat de replantejar-se moltes de les veritats que fins ara eren

inqüestionables com, per exemple, l'estat de benestar.

Només en aquest aspecte, ja podríem trobar la primera similitud important amb Hamlet, ja que ell també és víctima d'un poder injust i corrupte com el que estam patint tots nosaltres de fa temps.

Igual que ara a la nostra societat, Hamlet pateix les conseqüències de descobrir com el seu món, almenys el que coneixia fins a aquell moment, és vilment destruït per la mort inesperada del seu estimat pare i per si fos poc, veure com la seva mare se’n va a jeure amb l’assassí del seu pare, que a més a més és el seu oncle.

Si no estava tronat s’hi tornà!

Esper que nosaltres no arribem a tant.

Però no és la meva intenció avui, comparar la figura de Hamlet amb la de les persones en general que poblem aquest globus, perquè necessàriament hauria de parlar de dones també i avui no em pertoca. He de parlar de l’home, del Hamlet d'avui.
Hamlet, un personatge controvertit i ambigu. Algú de qui es podria dir que trenca amb el prototip de l'home de l'època, de vegades sembla tendre, sensible, indecís… però, d'altra banda, també mostra aquesta altra cara; “el costat fosc”, la seva part venjativa, dura davant el sofriment aliè, com es demostra, per exemple a la mort de la seva estimada Ofèlia, encara que això és un punt en que no tothom estam d'acord.

Avui existeixen molts Hamlets pressionats per la societat que els exigeix un nivell de “masculinitat” (de rol històricament masculí) que no sempre tenen, ni tenen perquè tenir. Defensar l'honor, la venjança, protecció familiar, són valors que encara s'atribueixen només als homes. Però per contra, sembla que emprenya que exterioritzin aquests estereotips.

Així tenim al pobre Hamlet d'avui desorientat, sense acabar-se de situar. No sap si apropar-se o esperar a que se li apropin, si deixar passar o passar ell primer, si besar o donar la mà, si plorar o fer creure que li couen els ulls. És incapaç de respondre allò que la societat li demana sense crear dins ell un conflicte interior important. Perquè; què és el que la societat li demana?

Per una part, a causa dels canvis de la societat, s'exigeix a l'home d'avui que demostri la sensibilitat que tot home porta dintre i fins i tot que tregui la seva part femenina. A nivell general però, se li exigeix que compleixi amb el seu històric paper de “mascle” sent fort i mantenint-se en el seu lloc.

Al personatge creat per Shakespeare, li és més fàcil enfrontar-se a tots aquests conflictes des d'una bogeria fingida o no, però al Hamlet d'avui no li queda altre remei que adaptar-se a les exigències de la societat actual i tractar de combinar ambdues cares.

També he de dir que hi ha professions actuals en les quals un Hamlet, en principi, seria impensable. No vol dir que no hi siguin però; es mostren tal com són? Futbolistes, toreros, forces i cossos de seguretat per exemple, són professions en les quals s'enalteixen els valors del “típic mascle”. Se’ls suposa valents, agressius, etc.

La figura de Hamlet a l'hora de ser representada tant al teatre com al cinema, quasi sempre ha mostrat aquesta part delicada i sensible.

L'home té un paper difícil a la societat actual ja que, d'una banda se li exigeix una sensibilitat especial, però per una altra la duresa que sempre se li ha atribuït.

Referent a la seva relació amb les dones, el conflicte està servit! perquè avui el bullit mental no tal sols el tenen els homes, sinó també les dones que d’una part volen un Hamlet però per una altra un John Wayne.